El pensament paisatger es produeix quan anomenem el paisatge de forma que que el paisatge també ens pugui anomenar a nosaltres, aparegui com una força invisible enredant les nostres comèdies i s’embarbussi embardissant els enigmàtics camins de les llegendes.2
El pensament paisatger obre l’entrada d’una cova que amaga un gran llac on s’hi veu reflectida una muntanya a dins de la muntanya. I què és una muntanya sinó el reflex de la cova còsmica?
El paisatgers del pensament poden, de tant en tant, trobar que els seus somnis apareixen en el paisatge i el completen.
- “El pensament paisatger”. Barret del Lluís reapareixent entre les canyes de la Riera de Sant Pol set anys després de la seva desaparició. ↩
- Agustin Berque, geògraf orientalista, divideix les cultures entre les que tenen paraules específiques per descriure la bellesa del paisatge i les que no. Entrevista a Mètode, estiu 2008→. ↩