Si la natura és una forma de tradició en una escala màxima2, la natura encarna la història que transforma la cultura humana. Hi moltes natures, la cultura és la traducció contínua d’una natura a una altra i la tradició és la forma de dicció natural on cada cultura es diu a si mateixa: la tradicció.
Jo no danso el lloc: danso fent lloc 3. El cos climàtic no pot dansar el lloc perquè quan hi entra ja no és el mateix lloc, dansar el lloc seria un dansar de quan el cos no hi era, una arqueodansa, un ballar abans de que estiguéssim allí. Els moviments del cos mouen el lloc, congrien una meteorologia de passions que tempesteja, fan ploure històries damunt del paisatge. La traducció accidental al llatí de Body Weather és Tempestatibus Corpus: cos temporal fent-se i desfent-se espai, com un núvol prenyat de pedregades mites.
Un cos que no es mou, un cos estancat, està ple d’alguna cosa. Aquesta és la fascinació que produeix la mort.4