Hi ha llocs enllocats, tocats com una fruita massa madura. Llocs sobreexcitats de terra lloca, encobridora. Paisatges en despaisatge, que es van desfent per dins fins que es podreixen2.
Com es mor un paisatge? Es van trencant els fils que ajuntaven les parts més allunyades, es perden insospitades relacions entre éssers estranyíssims, aparentment incompatibles, que ja no sabran com trobar-se. Les coses es parlaven les unes a través de les altres en un murmuri constant però un dia les veus es queden encallades repetint-se i cada cosa només es diu a si mateixa, quequejant. Veient-ho des de fora diríem que no ha passat res però, des de dins, tots els racons semblen l’escena d’un crim.
Paisatges despaisejats, relacions trencades de coses i persones, venes seques que ja no bombegen, tot calla. Buidor: com l’escena d’un crim.