¹
Com parlen els llocs? Els identifiquem amb un escenari en el qual hi actuem nosaltres però els llocs i els cossos s’interpenetren contínuament, són inseparables. No hi ha actor i escenari, només la metamorfosi de l’un en l’altre representant el “drama en lloc”. Interpreten una èpica del paisatge, el drama entre memòria i erosió,  sediment i oblit, la lluita mortal entre l’actor i l’estàtua. Qualsevol moviment mou una altra cosa: el vent  desfulla una rosella i s’emporta una formiga.  Qualsevol cosa serà moltes altres coses que seguiran movent-se fins a la diagènesi. Si teniu prou paciència per trobar la formiga que estava dins de la rosella  i la torneu al seu camí sentireu com el paisatge parla.

Fa molts anys que el vent ens arrossega, un dia retornarem al nostre formiguer i potser el trobarem buit però sabrem què volen dir les formigues.