¹

El 1927, un deixeble de Heidegger introdueix una variació en la interpretació del Da.  Preocupat per la traducció de “l’aquí” del Dasein als ideogrames Kanji, va tenir una revelació: “-Aquí hi ha núvols!” i efectivament, aquell estiu, a Berlín, hi havia núvols. Les consequències d’aquest canvi temporal foren intempestives: el temps del Sein und Zeit, passava a ser metereològic: l’ésser i el clima, el Fûdo-Sei, 風土性, i la Cultura Natural, la mítica Gemeinschaft del Dasein autèntic ja no es podia identificar amb la “natura del poble”, el Volk, sinò que es referia a la gent que sortia a fer un Volt per la natura mentre la Última Thule era ocupada per ballarins japonesos que avançaven  posant els ulls en blanc.²